doncs si, des que soc aqui, cada estona plou. son xafecs curts, pero intensos (sembla que s'hagin d'ensorrar els sostres d'uralita).
avui he començat a donar classes (historia de la llengua espanyola) a un grup d'estudiants de la llicenciatura d'espanyol. aqui els cursos son diferents: els estudiants es reuneixen dues vegades a l'any a rosita (n'hi ha que viuen a comunitats que estan a dies de viatge) durant un mes i fan les assignatures del semestre de cop. per exemple, aquesta setmana els toca historia de l'espanyol i fan (fem) 40 hores de classe en una setmana.... SI, 8 HORES DE CLASSE CADA DIA DE LA MATEIXA ASSIGNATURA!!!! pesat, si, pero es 'lu' que hi ha... de totes maneres, m'agrada...
la llum se'n va gairebe tan sovint com plou. hi ha talls energetics cada dia, de vegades duren minuts, de vegades duren hores. t'adones que ens hem acostumat a tenir coses que molta gent no dona per segura...
pero aixo tampoc es un cul de mon. puc escriure un blog i aixi deixar dit com em van les coses. i les coses em van be: tot i l'arros i els frijoles (son bons, no us penseu), aqui hi estic content. no crec que m'hi quedes a viure, i segur que d'aqui a final de mes ja tindre ganes de tornar a casa, pero tambe tinc per cert que no em fara res ser-hi de nou al desembre...
escric molt, per poques novetats. la rutina es costum aqui... potser el cap de setmana sortirem en bici... a veure... ja us n'informare...
fins aviat
Subscribe to:
Post Comments (Atom)
2 comments:
Hola Ricarica,
Un fantàstic blog que la teva família llegeix amb delit. A la Mariona la tranquilitza poder llegir les teves elucubracions des de l'altra punta de món. Cuida't molt i esperem el següent dia de blog. Fins aviat, el gros
Will,
Quant tornis a venir per Catalunya crec que no et far� una paella.
Millor unes gambes a la planxa.
M'agrada llegir les teves reflexions de tiu amb el cul m�s humit que els orangutans del Zoo.
Disfruta de totes les incomoditats que no ofereix la societat capitalitzada, i llan�a't a posar-te el taparrabus i penja una foto al blog. Parlant sense conyes, t'animo a qu� segueixis escribint, ja que apart de que es llegeix molt b� em fa il.lusi� saber qu� fas o deixes de fer a l'altra punta del m�n (que "viscu").
Will
Post a Comment