pluja, pluja, mes pluja...

mes mentides. no plou a estones, com us vaig dir. hi ha dies que no plou gairebe gens, pero n'hi ha d'altres que no para. des de divendres fins a aquesta matinada no va parar. era una pluja forta, a estones mes forta encara, que no parava. en algunes comunitats hi ha hagut inundacions, pero a rosita, com si res. be, com si res no, que la vida canvia. menys gent al carrer i els que surten van amb paraigues, fins i tot els que van en bici. avui, pero, fa sol. i calor. i xafogor.

a l'hora de l'esmorzar parlo amb la noia que ajuda a l'hospedaje, una miskita, o amb en ruy, el 'fillastre' de la mestressa. d'ells n'aprenc coses molt interessants. o angunioses. com que moltes nenes abans dels vint anys ja tenen mainada. fins i tot nenes de dotze, tretze i catorze anys ja son mares. o aprens dels horrors de la guerra dels sandinistes contra 'la contra'. i de gent que van fer fora de les seves comunitats.

ja estic millor. els medicaments m'han fet efecte i ja no tinc el malestar ni el cansament d'altres dies. o sigui, que si algu patia, ja pot dedicar les seves energies a coses mes productives :) a mes, sempre es bo passar per aixo per tenir alguna experiencia per explicar.

escolto antonia font i canimas. convergeixen en lletres surrealistes i en fer musica estranya. aqui, des de la raan, se'ls disfruta potser mes encara.

com veieyu, no gaires canvis importants. ja porto aqui dues setmanes, i aviat ja hauran passat les quatre.

us continuare informant.

ps. will, moltes felicitats pel projecte! despres d'anys de feina, criatures, conyes per mart meva i altres coses mes, per fi ja ets tot un senyor enginyer!!!! moltes felicitats, que t'ho mereixies!