Sunday, July 22, 2007

una setmana de descans

aquesta setmana he acabat l'ultima classe: angles per als alumnes mayangna. la setmana ha estat mes dura que l'altra en que vaig donar classe, pero per sort ja s'ha acabat. ara nomes em queden cinc dies a rosita i despres anire cap a managua i granada.

la vida a rosita continua igual, pero amb algunes aventures que la fan mes distreta. ahir, a en ruy, el fillastre de la mestressa de l'hospedaje, el va assaltar un 'bolo' miskito i li va posar un ganivet a l'esquena perque volia que el portes en bici a no se on. al final no va passar res, nomes una historia mes per explicar.
ahir vam sortir a fer un toc amb en demetrio i en keith, dos alumnes mayangna. de fet, no va ser nomes un toc, sino que en van ser cinc: cinc cerveses (victoria i toña) que tot i ser suaus van acabar pujant. vam xerrar de mestizos, miskitos i mayangnas, de les noies de la zona (al contrari que passa en altres llocs, les mares cada cop son mes joves), de la seva llengua i de la nostra... i vam veure com el jovent ballava regueton (quin pal de musica, sincerament...)

com que aquesta setmana ja no tinc tanta feina, potser anire un parell de dies a bilwi, pero encara no es segur. ja us en posare al corrent.

per ara res mes. un altre dia de pluja.

fins aviat...

Sunday, July 15, 2007

pluja, pluja, mes pluja...

mes mentides. no plou a estones, com us vaig dir. hi ha dies que no plou gairebe gens, pero n'hi ha d'altres que no para. des de divendres fins a aquesta matinada no va parar. era una pluja forta, a estones mes forta encara, que no parava. en algunes comunitats hi ha hagut inundacions, pero a rosita, com si res. be, com si res no, que la vida canvia. menys gent al carrer i els que surten van amb paraigues, fins i tot els que van en bici. avui, pero, fa sol. i calor. i xafogor.

a l'hora de l'esmorzar parlo amb la noia que ajuda a l'hospedaje, una miskita, o amb en ruy, el 'fillastre' de la mestressa. d'ells n'aprenc coses molt interessants. o angunioses. com que moltes nenes abans dels vint anys ja tenen mainada. fins i tot nenes de dotze, tretze i catorze anys ja son mares. o aprens dels horrors de la guerra dels sandinistes contra 'la contra'. i de gent que van fer fora de les seves comunitats.

ja estic millor. els medicaments m'han fet efecte i ja no tinc el malestar ni el cansament d'altres dies. o sigui, que si algu patia, ja pot dedicar les seves energies a coses mes productives :) a mes, sempre es bo passar per aixo per tenir alguna experiencia per explicar.

escolto antonia font i canimas. convergeixen en lletres surrealistes i en fer musica estranya. aqui, des de la raan, se'ls disfruta potser mes encara.

com veieyu, no gaires canvis importants. ja porto aqui dues setmanes, i aviat ja hauran passat les quatre.

us continuare informant.

ps. will, moltes felicitats pel projecte! despres d'anys de feina, criatures, conyes per mart meva i altres coses mes, per fi ja ets tot un senyor enginyer!!!! moltes felicitats, que t'ho mereixies!

Wednesday, July 11, 2007

gripaus, mangos, nyaus...

despres d'uns quants dies incomunicat del mon exterior, per fi em puc tornar a connectar. i aprofito per dir-vos les quatre novetats que hi ha per rosita.

ho sento, us vaig mentir. la llum no se'n va tant sovint com deia. nomes hi ha dos talls cada dia: un de dos de la nit a vuit del mati (si, direu que aixo no suposa gaire canvis a la vida de la gent, i es cert, pero cal pensar en neveres) i l'altre de les dos a les cinc de la tarda. t'hi acabes acostumant i saps que a mitja tarda no pots comptar amb la llum. per cert, els horaris aqui son ben diferents. el sol surt a les cinc del mati i es quan tothom es lleva. si et vols quedar dormint (com jo, que aixo de les cinc encara em costa...) ho tens una mica cru: o et desperta la claror o el concert de galls, gossos i altres besties. i la vida s'acaba quan el sol es pon, cap a quarts de nou. a aquestes hores gairebe no queda ningu pel carrer.
parlant del carrer. durant el dia, quan hi ha gent es una 'cosa curiosa'. el comparteixen gent que va a peu, bicis, tricicles, gossos, algun porc, camions, motos, busos grocs (antics 'school buses' ianquis), gallines, carn penjada, parades de menjar, algun borratxo perdut dormint la mona al terra, nens que netegen sabates amb les mans... es tot curios. a mes la gent em mira, ja que soc dels pocs blanquets. soc un chele. els que em coneixen, em diuen 'profe'.

plouen mangos. estem en epoca de mangos i quan plou, cauen dels arbres. els alumnes surten corrents per recollir-los.

aquest cap de setmana passat hi ha haver tota una distraccio. es celebrava el campeonato regional de basquetbol, amb equips de rosita, bonanza, siuna, puerto cabezas, waspam. jugaven en una mena de pavello i la veritat es que les noies jugaven a nyaus (els nois eren bons, sobretot els de rosita i puerto cabezas). hi vaig veure una novetat interessant, un sistema 4-1: quatre noies defensant i una sola atacant, fent de 'palomero'. curios, no?
a la final hi va haver polemica. van guanyar els de rosita per un punt, pero el partit no es va poder acabar per una pluja d'ampolles de plastic.

estic pioc. diumenge em vaig començar a trobar una mica malament, pero semblava que nomes era un costipat. dilluns estava una mica pitjor, res greu, pero va ser ahir que em vaig espantar. despres d'intentar esmorzar sense exit (no m'entrava res), em vaig marejar i em vaig anar a estirar al llit. tot jo tremolava i suava com mai he suat, semblava com si estigues a la dutxa, regalimant per tot arreu. els de la feina em van fer anar a veure una doctora. la veritat es que el sistema sanitari nicaraguenc no esta tan malament (si mes no aqui a rosita) com podria pensar-se. em van fer analisis i resulta que tinc una infeccio de ronyons. em van receptar un parell de medicaments i ara estic molt millor. avui ja puc tornar a fer vida normal. per cert, tot gratuit. VIVA EL SANDINISMO!

me n'oblidava. l'altre dia em van 'posar' una guardia a la porta de l'habitacio. quan tornava despres de sopar, vaig veure un gripau de gairebe un pam tranquil.lament davant de la porta. hi vaig passar pel costat i no es va inmutar. des de llavors no l'he vist mes.

prou, que hauria d'anar a treballar.

fins aviat!

Monday, July 2, 2007

tres dies de pluja...

doncs si, des que soc aqui, cada estona plou. son xafecs curts, pero intensos (sembla que s'hagin d'ensorrar els sostres d'uralita).
avui he començat a donar classes (historia de la llengua espanyola) a un grup d'estudiants de la llicenciatura d'espanyol. aqui els cursos son diferents: els estudiants es reuneixen dues vegades a l'any a rosita (n'hi ha que viuen a comunitats que estan a dies de viatge) durant un mes i fan les assignatures del semestre de cop. per exemple, aquesta setmana els toca historia de l'espanyol i fan (fem) 40 hores de classe en una setmana.... SI, 8 HORES DE CLASSE CADA DIA DE LA MATEIXA ASSIGNATURA!!!! pesat, si, pero es 'lu' que hi ha... de totes maneres, m'agrada...

la llum se'n va gairebe tan sovint com plou. hi ha talls energetics cada dia, de vegades duren minuts, de vegades duren hores. t'adones que ens hem acostumat a tenir coses que molta gent no dona per segura...
pero aixo tampoc es un cul de mon. puc escriure un blog i aixi deixar dit com em van les coses. i les coses em van be: tot i l'arros i els frijoles (son bons, no us penseu), aqui hi estic content. no crec que m'hi quedes a viure, i segur que d'aqui a final de mes ja tindre ganes de tornar a casa, pero tambe tinc per cert que no em fara res ser-hi de nou al desembre...

escric molt, per poques novetats. la rutina es costum aqui... potser el cap de setmana sortirem en bici... a veure... ja us n'informare...

fins aviat