Saturday, June 30, 2007

ja hi tornem a ser...

si, ja se que es un blog nou i que us deveu preguntar com pot ser que hi torni a ser si tot just acabo de començar... doncs molt facil: començo el blog en un lloc on he tornat.

despres de dos dies de viatges, aeroports, angunies per les turbulencies, mes aeroport (ara mes petit), i una avioneta copilotada per un noi d'albacete, torno a ser a rosita, raan, nicaragua.
la sensacio es estranya. nomes hi he estat una vegada i ja fa mes de sis mesos (tot i que sembli que faci molt menys) i hi ha una sesancio curiosa de familiaritat. la gent em recorda i, com sempre aqui, es molt amable.

ja he deixat les coses a l'hospedaje (on, per cert, m'han donat una habitacio millor de la que tenia la primera vegada que hi vaig ser) i he anat a dinar a ca la doña nar, una senyora grossa (que no excessivament grassa), on he començat la meva dieta de arroz con frijoles y banano. durant els propers trenta dies basicament m'alimentare d'aixo.
fa molta xafogor i nomes faig que suar. per sort, es epoca de pluges i plou sovint. quan plou, l'ambient es refresca. quan para de ploure, pero, queda l'humitat i torna la calor.

m'ha tornat a sobtar la pobresa (que no miseria) de la gent. tant aqui com a managua. i tambe fa angunia la gent que ve a 'ajudar': molts de missioners que semblen mes preocupats per sentir-se millor ells que no pas per intentar fer que els altres estiguin millor (si, ja se que tota ajuda es bona, pero part dels problemes sorgeixen d'una gent que vol imposar la seva -nostra- visio del mon... i amb 'l'ajuda' passa el mateix..).

aqui no hi ha farres, hi ha machetes...

us intentare posar al corrent tot sovint

ps. aixo no es cap intent de copiar res de ningu. o potser si. les aventures, pero, son diferents...