la meva vida, ultimament, esta regida per lletres que, juntes o desxifrades, tenen algun significat. aquests son alguns tla (three-letter-acronym) que m'ocupen temps i pensaments:
age
phd
exp
pla
mit
mdp
idk
jpla
.edu
VP
abd
re:
ling
epp
myng
ecm
vP
jvdp
etc...
l'ordre no es especialment important
Thursday, October 4, 2007
Friday, September 14, 2007
un nou viatge, un nou paisatge
doncs si, les coses canvien. s'ha acabat la relacio amb la jenn. si mes no, la sentimental. tot i el greu i el mal, sembla que podrem mantenir una relacio d'amistat. i aixo m'alegra.
he trobat pis. o millor dit, casa. o millor encara, un entremig. esta en un petit complex prop d'on vivia abans. cada apartament forma part d'una unitat de dos (com cases adossades); o sigui que nomes tinc un vei amb qui comparteixo paret. el lloguer es una mica mes car que el que tenia abans, pero el pis tambe es mes gros, amb millor vista. m'agradara. d'aqui a una estona vaig a buscar les claus i podre començar a portar-hi les coses. i diumenge, a ikea.
aquesta setmana m'he distret una mica de la feina, la veritat. entre els canvis i buscar pis, no he treballat tot el que calia. suposo que la setmana que ve, ja instal.lat, podre tornar a treballar amb ganes. m'haig de posar les piles abans d'anar a boston, on em tocara pencar mes encara. pero en tinc ganes, i suposara trencar amb la rutina lafaietiana, que tambe conve.
la resta, molt be. estic molt content amb el grup d'estudiants de linguistica que hem fet. fem feina molt interessant, pero tambe trobem temps per festes i risses acompanyades d'una mica (no gaire) d'alcohol. trobava a faltar aixo.
aviat començaran a baixar les temperatures. alguns arbres ja comencen a perdre fulles. i veurem arbres de colors. i estores de fulles. ja sabeu que m'agrada la tardor.
la setmana que ve intentare penjar alguna foto del nou pis...
he trobat pis. o millor dit, casa. o millor encara, un entremig. esta en un petit complex prop d'on vivia abans. cada apartament forma part d'una unitat de dos (com cases adossades); o sigui que nomes tinc un vei amb qui comparteixo paret. el lloguer es una mica mes car que el que tenia abans, pero el pis tambe es mes gros, amb millor vista. m'agradara. d'aqui a una estona vaig a buscar les claus i podre començar a portar-hi les coses. i diumenge, a ikea.
aquesta setmana m'he distret una mica de la feina, la veritat. entre els canvis i buscar pis, no he treballat tot el que calia. suposo que la setmana que ve, ja instal.lat, podre tornar a treballar amb ganes. m'haig de posar les piles abans d'anar a boston, on em tocara pencar mes encara. pero en tinc ganes, i suposara trencar amb la rutina lafaietiana, que tambe conve.
la resta, molt be. estic molt content amb el grup d'estudiants de linguistica que hem fet. fem feina molt interessant, pero tambe trobem temps per festes i risses acompanyades d'una mica (no gaire) d'alcohol. trobava a faltar aixo.
aviat començaran a baixar les temperatures. alguns arbres ja comencen a perdre fulles. i veurem arbres de colors. i estores de fulles. ja sabeu que m'agrada la tardor.
la setmana que ve intentare penjar alguna foto del nou pis...
Saturday, September 8, 2007
felix
l'huraca felix ha passat per la costa atlantica de nicaragua. bilwi ha quedat molt malament. per sort, sembla que ningu conegut ha pres mal, tot i que moltes cases se les ha endut el vent o les hauran d'ensorrar.
amb tot, encara toca patir. des dels dies que va passar l'huraca, el nombre de victimes s'ha multiplicat per deu. alguns familiars de l'elisa han desaparegut. i falten diners. i la gent se n'oblidara. i patiran els que pateixen sempre. a veure si hi podem fer alguna cosa...
mentrestant, a lafayette, les coses van. de fet, van be. estic content amb la feina, amb els progressos (lents) que faig i amb la nova vida relacionada amb el curs. hem fet 'migues' amb tot de gent que ja coneixia i amb la qual comparteixo gustos (professionals i musicals). era una de les coses que trobava a faltar aqui... a mes, estem fent molta feina que sera profitosa per tots: farem un simposi de linguistica, una publicacio (working papers), tallers...
i per ara, aqui s'acaben les novetats.
ps. i en xevi, coneixent la glinda... mes enveja...
amb tot, encara toca patir. des dels dies que va passar l'huraca, el nombre de victimes s'ha multiplicat per deu. alguns familiars de l'elisa han desaparegut. i falten diners. i la gent se n'oblidara. i patiran els que pateixen sempre. a veure si hi podem fer alguna cosa...
mentrestant, a lafayette, les coses van. de fet, van be. estic content amb la feina, amb els progressos (lents) que faig i amb la nova vida relacionada amb el curs. hem fet 'migues' amb tot de gent que ja coneixia i amb la qual comparteixo gustos (professionals i musicals). era una de les coses que trobava a faltar aqui... a mes, estem fent molta feina que sera profitosa per tots: farem un simposi de linguistica, una publicacio (working papers), tallers...
i per ara, aqui s'acaben les novetats.
ps. i en xevi, coneixent la glinda... mes enveja...
Sunday, September 2, 2007
sakni, bilwi, u
despres de molt de temps, torno a escriure al blog.
l'ultima setmana a nicaragua va ser diferent de les anteriors. l'ultim diumenge a rosita vaig rebre una trucada de l'elena demanant-me si podia anar a bilwi, que potser els serviria d'ajuda per a la defensa de l'elisa.
el dilluns a les sis vaig pujar a un vell i groc school bus amb destinacio a bilwi (tambe conegut com puerto cabezas). sis hores de viatge per un cami sense esfaltar, ple de bots, ple de gent que puja i baixa, ple de verd als boscos encara no despalats del tot, ple d'olors de fruites que no coneixia. un trajecte interessant. aproximadament una hora abans d'arribar a lloc, haviem de travessar un riu, el wawa. baixem de l'autobus i esperem que arribi el 'lanchon', una barcassa estirada per cables. la gent aprofita per vendre alguna cosa per menjar o beure.
bilwi, on ja m'espera l'elena, es un lloc curios i maco. hi ajuda que tingui mar.
vam anar al campus d'uraccan de bilwi, que de fet es troba a kamla (una comunitat als afores de bilwi). el campus, molt mes gran de les dues aules que hi ha a rosita, esta ben preparat i te un atractiu.
al final no vaig servir de gaire ajuda a la defensa, pero si mes no vaig poder menjar peix (a "l'ajillo"... i molt bo).
el dimecres vaig tornar a rosita, tambe amb bus, i aquest cop amb l'elena. el viatge va ser pesat de debo. el bus era molt mes vell, sense amortidors i amb forats per tot arreu. vam arribar cansats i coberts de pols.
dijous. feina. tot el dia. fins a les dues de la matinada. re-escrivint la monografia d'en demetrio. una dia llarg. pesat. i en el qual vaig aprendre unes quantes coses.
divendres tornem a bilwi. ara en avio(neta). amb un 'ensurt' cap al final: el pilot va decidir que tenia pressa i vam baixar un moment en picat.
vaig veure la (pre)defensa (?) de l'elisa i la veritat es que el tema es molt interessant (particules qu- en mayangna). tot i que no hi entenc gaire, el jurat encara menys. ni una sola pregunta o comentari sobre el contingut, nomes queixes (un pel absurdes, certament) sobre el format.
ho vam celebrar menjant mes peix!
i dissabte de retorn a managua. han passat quatre setmanes i tinc ganes de tornar. el vol de bilwi a managua es tranquil, tot i que hi vaig en un avio 'gros'. l'hotel de managua esta molt be (ja ho havia dit, aixo?): aire condicionat, tele (!) i bon menjar. i em diuen don ricard! (ja em coneixen)
l'ultim dia el vaig passar a granada, la primera ciutat colonial dels espanyols a america. es una ciutat petita, al costat del llac cocibolca, amb molts edificis interessants, pintats de colors brillants.
i es va acabar la meva segona aventura nicaraguenca. un pais interessant, de gent molt interessant, i llengues encara mes interessants.
caldra tornar-hi.
l'ultima setmana a nicaragua va ser diferent de les anteriors. l'ultim diumenge a rosita vaig rebre una trucada de l'elena demanant-me si podia anar a bilwi, que potser els serviria d'ajuda per a la defensa de l'elisa.
el dilluns a les sis vaig pujar a un vell i groc school bus amb destinacio a bilwi (tambe conegut com puerto cabezas). sis hores de viatge per un cami sense esfaltar, ple de bots, ple de gent que puja i baixa, ple de verd als boscos encara no despalats del tot, ple d'olors de fruites que no coneixia. un trajecte interessant. aproximadament una hora abans d'arribar a lloc, haviem de travessar un riu, el wawa. baixem de l'autobus i esperem que arribi el 'lanchon', una barcassa estirada per cables. la gent aprofita per vendre alguna cosa per menjar o beure.
bilwi, on ja m'espera l'elena, es un lloc curios i maco. hi ajuda que tingui mar.
vam anar al campus d'uraccan de bilwi, que de fet es troba a kamla (una comunitat als afores de bilwi). el campus, molt mes gran de les dues aules que hi ha a rosita, esta ben preparat i te un atractiu.
al final no vaig servir de gaire ajuda a la defensa, pero si mes no vaig poder menjar peix (a "l'ajillo"... i molt bo).
el dimecres vaig tornar a rosita, tambe amb bus, i aquest cop amb l'elena. el viatge va ser pesat de debo. el bus era molt mes vell, sense amortidors i amb forats per tot arreu. vam arribar cansats i coberts de pols.
dijous. feina. tot el dia. fins a les dues de la matinada. re-escrivint la monografia d'en demetrio. una dia llarg. pesat. i en el qual vaig aprendre unes quantes coses.
divendres tornem a bilwi. ara en avio(neta). amb un 'ensurt' cap al final: el pilot va decidir que tenia pressa i vam baixar un moment en picat.
vaig veure la (pre)defensa (?) de l'elisa i la veritat es que el tema es molt interessant (particules qu- en mayangna). tot i que no hi entenc gaire, el jurat encara menys. ni una sola pregunta o comentari sobre el contingut, nomes queixes (un pel absurdes, certament) sobre el format.
ho vam celebrar menjant mes peix!
i dissabte de retorn a managua. han passat quatre setmanes i tinc ganes de tornar. el vol de bilwi a managua es tranquil, tot i que hi vaig en un avio 'gros'. l'hotel de managua esta molt be (ja ho havia dit, aixo?): aire condicionat, tele (!) i bon menjar. i em diuen don ricard! (ja em coneixen)
l'ultim dia el vaig passar a granada, la primera ciutat colonial dels espanyols a america. es una ciutat petita, al costat del llac cocibolca, amb molts edificis interessants, pintats de colors brillants.
i es va acabar la meva segona aventura nicaraguenca. un pais interessant, de gent molt interessant, i llengues encara mes interessants.
caldra tornar-hi.
Sunday, July 22, 2007
una setmana de descans
aquesta setmana he acabat l'ultima classe: angles per als alumnes mayangna. la setmana ha estat mes dura que l'altra en que vaig donar classe, pero per sort ja s'ha acabat. ara nomes em queden cinc dies a rosita i despres anire cap a managua i granada.
la vida a rosita continua igual, pero amb algunes aventures que la fan mes distreta. ahir, a en ruy, el fillastre de la mestressa de l'hospedaje, el va assaltar un 'bolo' miskito i li va posar un ganivet a l'esquena perque volia que el portes en bici a no se on. al final no va passar res, nomes una historia mes per explicar.
ahir vam sortir a fer un toc amb en demetrio i en keith, dos alumnes mayangna. de fet, no va ser nomes un toc, sino que en van ser cinc: cinc cerveses (victoria i toña) que tot i ser suaus van acabar pujant. vam xerrar de mestizos, miskitos i mayangnas, de les noies de la zona (al contrari que passa en altres llocs, les mares cada cop son mes joves), de la seva llengua i de la nostra... i vam veure com el jovent ballava regueton (quin pal de musica, sincerament...)
com que aquesta setmana ja no tinc tanta feina, potser anire un parell de dies a bilwi, pero encara no es segur. ja us en posare al corrent.
per ara res mes. un altre dia de pluja.
fins aviat...
la vida a rosita continua igual, pero amb algunes aventures que la fan mes distreta. ahir, a en ruy, el fillastre de la mestressa de l'hospedaje, el va assaltar un 'bolo' miskito i li va posar un ganivet a l'esquena perque volia que el portes en bici a no se on. al final no va passar res, nomes una historia mes per explicar.
ahir vam sortir a fer un toc amb en demetrio i en keith, dos alumnes mayangna. de fet, no va ser nomes un toc, sino que en van ser cinc: cinc cerveses (victoria i toña) que tot i ser suaus van acabar pujant. vam xerrar de mestizos, miskitos i mayangnas, de les noies de la zona (al contrari que passa en altres llocs, les mares cada cop son mes joves), de la seva llengua i de la nostra... i vam veure com el jovent ballava regueton (quin pal de musica, sincerament...)
com que aquesta setmana ja no tinc tanta feina, potser anire un parell de dies a bilwi, pero encara no es segur. ja us en posare al corrent.
per ara res mes. un altre dia de pluja.
fins aviat...
Sunday, July 15, 2007
pluja, pluja, mes pluja...
mes mentides. no plou a estones, com us vaig dir. hi ha dies que no plou gairebe gens, pero n'hi ha d'altres que no para. des de divendres fins a aquesta matinada no va parar. era una pluja forta, a estones mes forta encara, que no parava. en algunes comunitats hi ha hagut inundacions, pero a rosita, com si res. be, com si res no, que la vida canvia. menys gent al carrer i els que surten van amb paraigues, fins i tot els que van en bici. avui, pero, fa sol. i calor. i xafogor.
a l'hora de l'esmorzar parlo amb la noia que ajuda a l'hospedaje, una miskita, o amb en ruy, el 'fillastre' de la mestressa. d'ells n'aprenc coses molt interessants. o angunioses. com que moltes nenes abans dels vint anys ja tenen mainada. fins i tot nenes de dotze, tretze i catorze anys ja son mares. o aprens dels horrors de la guerra dels sandinistes contra 'la contra'. i de gent que van fer fora de les seves comunitats.
ja estic millor. els medicaments m'han fet efecte i ja no tinc el malestar ni el cansament d'altres dies. o sigui, que si algu patia, ja pot dedicar les seves energies a coses mes productives :) a mes, sempre es bo passar per aixo per tenir alguna experiencia per explicar.
escolto antonia font i canimas. convergeixen en lletres surrealistes i en fer musica estranya. aqui, des de la raan, se'ls disfruta potser mes encara.
com veieyu, no gaires canvis importants. ja porto aqui dues setmanes, i aviat ja hauran passat les quatre.
us continuare informant.
ps. will, moltes felicitats pel projecte! despres d'anys de feina, criatures, conyes per mart meva i altres coses mes, per fi ja ets tot un senyor enginyer!!!! moltes felicitats, que t'ho mereixies!
a l'hora de l'esmorzar parlo amb la noia que ajuda a l'hospedaje, una miskita, o amb en ruy, el 'fillastre' de la mestressa. d'ells n'aprenc coses molt interessants. o angunioses. com que moltes nenes abans dels vint anys ja tenen mainada. fins i tot nenes de dotze, tretze i catorze anys ja son mares. o aprens dels horrors de la guerra dels sandinistes contra 'la contra'. i de gent que van fer fora de les seves comunitats.
ja estic millor. els medicaments m'han fet efecte i ja no tinc el malestar ni el cansament d'altres dies. o sigui, que si algu patia, ja pot dedicar les seves energies a coses mes productives :) a mes, sempre es bo passar per aixo per tenir alguna experiencia per explicar.
escolto antonia font i canimas. convergeixen en lletres surrealistes i en fer musica estranya. aqui, des de la raan, se'ls disfruta potser mes encara.
com veieyu, no gaires canvis importants. ja porto aqui dues setmanes, i aviat ja hauran passat les quatre.
us continuare informant.
ps. will, moltes felicitats pel projecte! despres d'anys de feina, criatures, conyes per mart meva i altres coses mes, per fi ja ets tot un senyor enginyer!!!! moltes felicitats, que t'ho mereixies!
Wednesday, July 11, 2007
gripaus, mangos, nyaus...
despres d'uns quants dies incomunicat del mon exterior, per fi em puc tornar a connectar. i aprofito per dir-vos les quatre novetats que hi ha per rosita.
ho sento, us vaig mentir. la llum no se'n va tant sovint com deia. nomes hi ha dos talls cada dia: un de dos de la nit a vuit del mati (si, direu que aixo no suposa gaire canvis a la vida de la gent, i es cert, pero cal pensar en neveres) i l'altre de les dos a les cinc de la tarda. t'hi acabes acostumant i saps que a mitja tarda no pots comptar amb la llum. per cert, els horaris aqui son ben diferents. el sol surt a les cinc del mati i es quan tothom es lleva. si et vols quedar dormint (com jo, que aixo de les cinc encara em costa...) ho tens una mica cru: o et desperta la claror o el concert de galls, gossos i altres besties. i la vida s'acaba quan el sol es pon, cap a quarts de nou. a aquestes hores gairebe no queda ningu pel carrer.
parlant del carrer. durant el dia, quan hi ha gent es una 'cosa curiosa'. el comparteixen gent que va a peu, bicis, tricicles, gossos, algun porc, camions, motos, busos grocs (antics 'school buses' ianquis), gallines, carn penjada, parades de menjar, algun borratxo perdut dormint la mona al terra, nens que netegen sabates amb les mans... es tot curios. a mes la gent em mira, ja que soc dels pocs blanquets. soc un chele. els que em coneixen, em diuen 'profe'.
plouen mangos. estem en epoca de mangos i quan plou, cauen dels arbres. els alumnes surten corrents per recollir-los.
aquest cap de setmana passat hi ha haver tota una distraccio. es celebrava el campeonato regional de basquetbol, amb equips de rosita, bonanza, siuna, puerto cabezas, waspam. jugaven en una mena de pavello i la veritat es que les noies jugaven a nyaus (els nois eren bons, sobretot els de rosita i puerto cabezas). hi vaig veure una novetat interessant, un sistema 4-1: quatre noies defensant i una sola atacant, fent de 'palomero'. curios, no?
a la final hi va haver polemica. van guanyar els de rosita per un punt, pero el partit no es va poder acabar per una pluja d'ampolles de plastic.
estic pioc. diumenge em vaig començar a trobar una mica malament, pero semblava que nomes era un costipat. dilluns estava una mica pitjor, res greu, pero va ser ahir que em vaig espantar. despres d'intentar esmorzar sense exit (no m'entrava res), em vaig marejar i em vaig anar a estirar al llit. tot jo tremolava i suava com mai he suat, semblava com si estigues a la dutxa, regalimant per tot arreu. els de la feina em van fer anar a veure una doctora. la veritat es que el sistema sanitari nicaraguenc no esta tan malament (si mes no aqui a rosita) com podria pensar-se. em van fer analisis i resulta que tinc una infeccio de ronyons. em van receptar un parell de medicaments i ara estic molt millor. avui ja puc tornar a fer vida normal. per cert, tot gratuit. VIVA EL SANDINISMO!
me n'oblidava. l'altre dia em van 'posar' una guardia a la porta de l'habitacio. quan tornava despres de sopar, vaig veure un gripau de gairebe un pam tranquil.lament davant de la porta. hi vaig passar pel costat i no es va inmutar. des de llavors no l'he vist mes.
prou, que hauria d'anar a treballar.
fins aviat!
ho sento, us vaig mentir. la llum no se'n va tant sovint com deia. nomes hi ha dos talls cada dia: un de dos de la nit a vuit del mati (si, direu que aixo no suposa gaire canvis a la vida de la gent, i es cert, pero cal pensar en neveres) i l'altre de les dos a les cinc de la tarda. t'hi acabes acostumant i saps que a mitja tarda no pots comptar amb la llum. per cert, els horaris aqui son ben diferents. el sol surt a les cinc del mati i es quan tothom es lleva. si et vols quedar dormint (com jo, que aixo de les cinc encara em costa...) ho tens una mica cru: o et desperta la claror o el concert de galls, gossos i altres besties. i la vida s'acaba quan el sol es pon, cap a quarts de nou. a aquestes hores gairebe no queda ningu pel carrer.
parlant del carrer. durant el dia, quan hi ha gent es una 'cosa curiosa'. el comparteixen gent que va a peu, bicis, tricicles, gossos, algun porc, camions, motos, busos grocs (antics 'school buses' ianquis), gallines, carn penjada, parades de menjar, algun borratxo perdut dormint la mona al terra, nens que netegen sabates amb les mans... es tot curios. a mes la gent em mira, ja que soc dels pocs blanquets. soc un chele. els que em coneixen, em diuen 'profe'.
plouen mangos. estem en epoca de mangos i quan plou, cauen dels arbres. els alumnes surten corrents per recollir-los.
aquest cap de setmana passat hi ha haver tota una distraccio. es celebrava el campeonato regional de basquetbol, amb equips de rosita, bonanza, siuna, puerto cabezas, waspam. jugaven en una mena de pavello i la veritat es que les noies jugaven a nyaus (els nois eren bons, sobretot els de rosita i puerto cabezas). hi vaig veure una novetat interessant, un sistema 4-1: quatre noies defensant i una sola atacant, fent de 'palomero'. curios, no?
a la final hi va haver polemica. van guanyar els de rosita per un punt, pero el partit no es va poder acabar per una pluja d'ampolles de plastic.
estic pioc. diumenge em vaig començar a trobar una mica malament, pero semblava que nomes era un costipat. dilluns estava una mica pitjor, res greu, pero va ser ahir que em vaig espantar. despres d'intentar esmorzar sense exit (no m'entrava res), em vaig marejar i em vaig anar a estirar al llit. tot jo tremolava i suava com mai he suat, semblava com si estigues a la dutxa, regalimant per tot arreu. els de la feina em van fer anar a veure una doctora. la veritat es que el sistema sanitari nicaraguenc no esta tan malament (si mes no aqui a rosita) com podria pensar-se. em van fer analisis i resulta que tinc una infeccio de ronyons. em van receptar un parell de medicaments i ara estic molt millor. avui ja puc tornar a fer vida normal. per cert, tot gratuit. VIVA EL SANDINISMO!
me n'oblidava. l'altre dia em van 'posar' una guardia a la porta de l'habitacio. quan tornava despres de sopar, vaig veure un gripau de gairebe un pam tranquil.lament davant de la porta. hi vaig passar pel costat i no es va inmutar. des de llavors no l'he vist mes.
prou, que hauria d'anar a treballar.
fins aviat!
Subscribe to:
Posts (Atom)
